Vés al contingut

José Bonifácio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Bonifácio

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) José Bonifácio de Andrada e Silva Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1763 Modifica el valor a Wikidata
Santos (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1838 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Niterói (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
1r Minister of Business of the Empire of Brazil (en) Tradueix
7 setembre 1822 – 28 octubre 1822 – José Egídio Álvares de Almeida →
1r Secretary of State for Foreign Affairs of the Empire of Brazil (en) Tradueix
16 gener 1822 – 17 juliol 1823 – José Joaquim Carneiro de Campos →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Coïmbra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Brasília Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióestadista, polític, escriptor, geòleg, diplomàtic, naturalista, mineralogista, poeta, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Coïmbra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAbraham Gottlob Werner Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAmerico Elysio
Américo Elísio Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNarcisa Emília O'Leary (1790–) Modifica el valor a Wikidata
PareBonifácio José Ribeiro de Andrada Modifica el valor a Wikidata
GermansAntônio Carlos Ribeiro de Andrada Machado e Silva
Martim Francisco Ribeiro de Andrada Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosé Bonifácio el jove, besnebot Modifica el valor a Wikidata
Premis

José Bonifácio de Andrada e Silva (Santos, 13 de juny de 1763 - Niterói, 6 d'abril de 1838) va ser un naturalista, estadista, poeta i polític brasiler.[1] És conegut per l'epítet de "Patriarca de la Independència". Va descobrir i va descriure quatre minerals, incloent-hi la petalita, en la qual posteriorment es va descobrír l'element liti.

Va ser ministre de Negocis Estrangers de gener de 1822 a juliol de 1823. Des del començament va donar suport a la Regència de Pere I del Brasil. Proclamada la Independència de Brasil, va organitzar l'acció militar contra els focus de resistència a la separació de Portugal, i va comandar una política centralitzadora.[2] El 16 de juliol de 1823, l'Emperador el va cessar del càrrec de ministre i va passar a l'oposició. Va ser desterrat i es va exiliar a França durant sis anys. De tornada a Brasil, i reconciliat amb l'Emperador, va prendre la tutoria del seu fill Pere II de Brasil el 1831, quan l'Emperador va abdicar. Va ocupar el càrrec fins al 1833, quan va ser acusat de traïció i exonerat del càrrec pel govern del Període Regent de l'Imperi de Brasil.

Labor científica

[modifica]

Es va diplomar en dret i ciències físiques i biològiques. Va realitzar posteriorment viatges d'estudi, tenint com a principal objecte la mineralogia, a França, Alemanya, Itàlia, Suècia, Dinamarca i Noruega. Va ser membre de diverses institucions científiques europees. Esperit format en el context de la Il·lustració, unia la formació clàssica amb l'interès científic, a més de preocupar-se per l'aplicació pràctica de les seves concepcions a Portugal i a les seves colònies, com a forma de superar el retard en el qual es trobaven pel que fa als països més avançats d'Europa.

En 1800 va ser professor de geologia a la Universitat de Coïmbra. Poc després se'l va designar inspector general de les mines portugueses i el 1812 va ser nomenat Secretari perpetu de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa.

En els seus viatges per Europa va recol·lectar dades, va dur a terme experiments científics i va descobrir i descriure quatre minerals i vuit espècies desconeguts. Entre els minerals es trobava la petalita, que va descobrir en un viatge a Suècia, i en la qual posteriorment científics suecs van descobrir l'element liti. També va descobrir l'espodumena, un altre mineral que conté liti, del mateix origen, en una illa propera a Estocolm.

Els seus treballs científics, socials i polítics es troben compilats per Edgar Cerqueira Falcão amb el títol d'Obres científiques, polítiques i sociais de José Bonifácio de Andrada i Silva.

Labor literària

[modifica]

El 1825, mentre estava exiliat a Bordeus, va publicar les seves Poesies Avulsas amb el pseudònim d'Américo Elísio.

La butaca 40 de l'Acadèmia de Lletres de Brasil porta el seu nom.

Heroi de la Pàtria

[modifica]

En virtut de la Llei Federal núm. 11.135, de 2005, el Congrés Nacional del Brasil va decretar la inscripció de José Bonifácio en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial cenotàfic situat dintre del Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília, creat per honorar la memòria de les persones que millor van servir al país en la seva defensa i construcció.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «José Bonifacio de Andrada e Silva | enciclopèdia.cat». Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 15 gener 2019].
  2. ↑ Tarquínio de Sousa, Octávio. José Bonifacio: emancipador del Brasil (en castellà). Fondo de Cultura Económica, 1945, p. 65.  Arxivat 2023-10-05 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» (PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Bonifácio
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_Bonifácio&oldid=33550029»